L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Conferències

Cada dimecres no festiu, de finals de setembre a mitjans de juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. Degut a les mesures sanitàries de moment les conferències no seran presencials. Les pots veure en directe pel nostre canal   You  tube  

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

Dimecres, 29 de setembre, 20 h   You Tube 
PASSEJANT PELS VOLTANT D'UN FORAT NEGRE SUPERMASSIU, a càrrec d'Eulalia Gallego 

Confer 29setembre 310

El premi Nobel de Física del 2020 va suposar un reconeixement de l'intens treball realitzat per dos grups de recerca liderats per Reinhard Genzel i Andrea Ghez, respectivament. Després de més de 30 anys estudiant el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, van provar que SgA* era un forat negre supermassiu, descartant totes les teories alternatives. Tots dos han compartit el premi amb Roger Penrose, que va desenvolupar el marc teòric provant que els forats negres són una conseqüència de la relativitat general. Parlarem del camí necessari recorregut tant en el desenvolupament tecnològic com teòric per a arribar al descobriment del forat negre. També es veuran els últims secrets amagats en el cor de la nostra galàxia. 

Eulalia Gallego és llicenciada en física per la Universitat de Sevilla. Va realitzar un màster d'energies renovables en l'Institut de Recerques Ecològiques de Màlaga. Després de treballar més de vuit anys en el departament d'I+D d'una empresa d'energies renovables, va començar a treballar en el grup del Centre Galàctic de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia-CSIC, on ha realitzat la tesi doctoral. Ha treballat un parell d'anys en l'Observatori de Calar Alto, a Almeria, realitzant observacions amb l'instrument CARMENES per a la cerca d'exoplanetes, a més d'altres instruments. A principi d'enguany ha tornat al IAA-CSIC al grup del Centre Galàctic. Col·labora des del 2016 amb el grup Galactic Center de la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, on va passar uns mesos treballant. A més, col·labora des del 2019 amb investigadors del Dark Center en la Universitat de Copenhaguen, Dinamarca, en un projecte observacional per a estudiar les galàxies que allotgen supernoves tipus Ic.


Dimecres, 6 d'octubre, 20 h   You Tube 
ANAIS I EL VENT DE MATÈRIA FOSCA, a càrrec de Maria Luisa Sarsa

Confer 29setembre 310

Es revisarà el conjunt d'evidències experimentals que donen suport a l'existència de la matèria fosca així com els esforços dedicats a la seva detecció. Es descriurà el detector i es presentaran els resultats de l'experiment ANAIS, en fase de presa de dades des d'agost de 2017 en el laboratori subterrani de Canfranc. Aquest experiment pretén contrastar la modulació anual de matèria fosca detectada per l'experiment DAMA/LIBRA al laboratori del Gran Sasso, a Itàlia. Els resultats dels tres primers anys de dades d'ANAIS no són compatibles amb la seva observació de modulació. 

María Luisa Sarsa va fer el doctorat en ciències físiques per la Universitat de Saragossa, on és professora. En l'actualitat ostenta el càrrec de portaveu i investigadora principal d’ANAIS, experiment de detecció directa de matèria fosca mitjançant l'anàlisi de la modulació anual en el laboratori de Canfranc.


Dimecres, 13 d'octubre, 20 h   You Tube 
UNA POBLACIÓ DE FORATS NEGRES AL CÚMUL GLOBULAR PALOMAR 5, a càrrec de Mark Gieles 

Confer 29setembre 310

Palomar 5 és un dels cúmuls d'estrelles més dispersos de l'halo galàctic i és el més ben conegut per les seves espectaculars cues de marea. Es presentaran els resultats de les simulacions de N-body i es mostrarà que les dues característiques distintives de Palomar 5 poden resultar d'una població de forats negres de massa estel·lar, que comprèn aproximadament el 20% de la massa actual del cúmul, el que podria explicar els corrents estel·lars prims recentment descoberts en l'halo galàctic.  

Mark Gieles va obtenir el seu doctorat a la Universitat d'Utrecht als Països Baixos. Després es va traslladar a l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, en el Very Large Telescope (VLT). El 2009 va guanyar una beca d'investigació de la Royal Society (URF) que va cursar al Regne Unit. Del 2013 al 2019 va ser IP d'una beca de l'European Research Council (ERC) i des de 2017 és membre del consell editorial de Monthly Notices de la Royal Astronomical Society (MNRAS). El 2018 va començar com a professor d'investigació ICREA a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.


Dimecres, 20 d'octubre, 20 h   You Tube 
LA LLUNA I ELS SEUS RECURSOS, a càrrec d'Abigail Calzada 

Confer 29setembre 310

Es parlarà sobre els recursos lunars, la seva extracció, processament i usos, posant especial atenció a l'extracció d'oxigen de terra lunar i a la prospecció de gel d'aigua. A més, es tractarà breument la situació actual i propers avenços en l'exploració lunar pública i comercial. 

 

 

Abigail Calzada Díaz és llicenciada en geologia per la Universitat d'Oviedo i màster en estudis espacials per la Universitat Internacional de l'Espai a Estrasburg. Va realitzar el seu doctorat en el Birkbeck College de Londres en l'especialitat de geologia i exploració espacial. Actualment treballa com a científica i líder de l'equip de dades de l'empresa de transport i exploració lunar ispace.


Dimecres, 27 d'octubre, 20 h   You Tube 
LLUM I MAGNETISME DES DE LA FRONTERA DEL TEMPS I L'ESPAI, a càrrec d'Iván Martí 

Confer 29setembre 310

Els forats negres són les regions més exòtiques de l'Univers conegut. Recentment, la col·laboració "Event Horizon Telescope" va fer pública la primera imatge d'un forat negre formada per un anell asimètric de llum polaritzada. Aquesta imatge ens permet posar a prova multitud de prediccions de la teoria de la relativitat general, de manera que fins fa ben poc eren pura ciència-ficció. Es parlarà del projecte Event Horizon Telescope i sobre el que hem après i ens queda per aprendre, d'aquesta històrica imatge. 

Iván Martí és investigador a la Universitat de València; és radio astrònom especialitzat en interferometria. Forma part de diversos projectes internacionals, entre els quals es troba l'Event Horizon Telescope (EHT). Dins de l'EHT ha desenvolupat diversos dels seus algoritmes de calibratge i és un dels coordinadors del Grup de Polarimetria, responsable de la recent publicació de la versió polaritzada de la imatge de M87.


Dimecres, 3 de novembre, 20 h   You Tube 
DESCOBRINT ALS ASTRÒNOMS DE L'ANTIC EGIPTE, a càrrec de José Llull 

Confer 29setembre 310

A través dels textos egipcis podem rastrejar l'existència d'especialistes en l'observació de la volta celeste des del III mil·lenni aC. La seva identificació no sempre és senzilla perquè van ser nomenats de diverses formes i només rares vegades van ser representats portant instruments astronòmics o vestint de manera especial. Durant més de tres mil anys van seguir el curs dels principals objectes celestes i, en la seva funció principal, van actuar com horòlegs, dissenyant per a això rellotges estel·lars, de Sol i clepsidres. En la seva última etapa, l'astrònom egipci es va vincular amb força a la disciplina astrològica que, fa dos mil·lennis, va tenir a Egipte el seu principal centre difusor.

José Lull és llicenciat en egiptologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya) i llicenciat en geografia i història, en l'especialitat d'arqueologia, i doctor en història per la Universitat de València. Des de 2008 és professor del Màster Oficial de Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sent membre de l’Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic i investigador del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la mateixa universitat. És autor de «Astronomia en l'antic Egipte» (Universitat de València; València, 2004, reeditat en 2005 i 2016), i editor de «Treballs d’Arqueoastronomia» (València, 2006), així com de més de vuitanta articles especialitzats i de divulgació en revistes nacionals i estrangeres. La seva principal àrea d'especialització és la història i epigrafia de l'Imperi Nou i Tercer Període Intermedi, així com l'antiga astronomia egípcia. Des de 1999 és president d'honor de l'Agrupació Astronòmica de La Safor.


Dimecres, 10 de novembre, 20 h   You Tube 
DE LA MANCHA AL CEL AMB AJUDA DEL TELESCOPI ESPACIAL JAMES WEBB, a càrrec d'Elena Manjavacas 

Confer 29setembre 310

Vull compartir amb vosaltres el meu viatge personal com a astrònoma, des dels meus orígens en un poble remot de La Mancha, fins avui en dia com a astrònoma del Space Telescope Science Institute a Baltimore, on formo part de l'equip d'astrònoms i enginyers que posaran en l'espai i comissionaran el Telescopi Espacial James Webb (JWST). Faré una exposició de les característiques del JWST i específicament parlaré una mica més detalladament del NIRSpec, l'espectrògraf infrarroig en el qual estic especialitzada com a part de l'equip del JWST. 

Elena Manjavacas és llicenciada en física i màster en astrofísica per la Universitat Complutense de Madrid. Estudiant de doctorat en el Max-Planck-Institut für Astronomie a Heidelberg (Alemanya). Postdoc en l'Instituto de Astrofísica de Canaries, on va treballar en el comissionat de l'instrument EMIR per al GTC. Seguidament es va mudar a Tucson (Arizona, EUA) on va fer un altre postdoc en l’Steward Observatory (Universitat d'Arizona). Posteriorment, va treballar com a astrònoma de suport en l'Observatori W. M. Keck, Hawaii (EUA). Actualment treballa com a astrònoma en el Space Telescope Science Institute en la preparació del comissionat de NIRSpec, a bord del telescopi James Webb.


Dimecres, 17 de novembre (Setmana de la Ciència), 20 h   You Tube 
DE CANVI CLIMÀTIC A EMERGÈNCIA CLIMÀTICA: PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL TEMPS, a càrrec de Gemma Puig 

Confer 29setembre 310

En el moment que hem passat de parlar de canvi climàtic a parlar de crisi o emergència climàtica ja és un indicatiu que ara ja és hora d'actuar; el planeta no espera i nosaltres hem de fer que puguem continuar vivint-hi. Per entendre el que està passant i passarà, parlem també del temps del passat. Repassarem alguns dels efectes de l'escalfament global com l'augment de la temperatura, la pujada del nivell del mar, les sequeres, les inundacions... alguns que ja estem patint i altres que vindran; mirarem els escenaris que ens esperen el 2050. 

Gemma Puig i Feliu és llicenciada en ciències físiques per la Universitat de Barcelona. Actualment és meteoròloga de TV3 i Catalunya Ràdio. Sotscap de meteorologia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Va començar a treballar en una empresa de meteorologia de la CCMA el 2001, Activa Multimèdia, on es subministraven continguts meteorològics per altres televisions, internet i empreses. Es feia Canal Meteo, un canal de meteorologia 24 hores que s'emetia per Canal Satèl·lit. El 2008 va compaginar aquesta feina amb la meteo de cap de setmana al “3-24”, després a “Matins d'Estiu”, “Matins”, i a l'actualitat “TNMatí” i “TNComarques“ així com el “Matí” de Catalunya Ràdio.


Dimecres, 24 de novembre, 20 h   You Tube 
PARELLES ESTEL·LARS: FINS QUE LA MORT ENS SEPARI? a càrrec d' Alicia Lóper Oramas 

Confer 29setembre 310

Gran part de les estrelles es troben formant parelles o fins i tot sistemes múltiples. La interacció de totes dues i l'evolució de cadascuna d'aquestes estrelles, afectaran dràsticament el sistema binari del qual formen part. En aquesta xerrada, aprendrem sobre la formació, evolució i mort estel·lar i estudiarem el destí d'aquestes parelles estel·lars. A més, entendrem com esdeveniments tan energètics com els raigs gamma o tan exòtics com les ones gravitacionals poden estar relacionats amb aquests sistemes binaris i per què ens interessen.

Alicia López Oramas es una astrofísica canària que treballa com a investigadora postdoctoral en l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC). Va fer el seu doctorat en física d’astropartícules en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), desenvolupant el seu treball en l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE). Posteriorment va treballar dos anys com a investigadora postdoctoral a París per a l'Agència Espacial francesa, CNES (Centro Nacional de Estudios Espaciales, en espanyol) i el CEA (Comisariado de Energía Atómica). En 2017 va tornar a Tenerife, on treballa actualment. El seu camp d'especialització és l'astrofísica de raigs gamma, amb especial interès per les binàries de raigs gamma, els objectes de tipus transitori de la Via Làctia i la identificació de fonts extenses. Treballa amb els telescopis MAGIC, situats en l'Observatorio del Roque de los Muchachos, a l'illa de la Palma. A més, també participa en el desenvolupament i construcció de la xarxa de telescopis CTA, el primer telescopi dels quals (LST1) es va inaugurar recentment en el mateix observatori.