Properes activitats
Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Les conferències dels dimecres
Cada dimecres no festiu, de setembre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell on convidem a científics i investigadors de primer ordre. La sala sempre està oberta al públic en general, fins a completar l'aforament. I en tots els casos les conferències es transmeten en directe pel nostre canal You tube
L'ajuntament de Sabadell col·labora amb les "conferències dels dimecres"
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
ATENCIÓ! A PARTIR DEL SETEMBRE LES CONFERÈNCIES COMENCEN A LES 19 H
L’ECLIPSI TOTAL DE SOL D’ABRIL EN EXMOUTH, AUSTRÀLIA
Dimecres 27 de setembre a les 19 h.
A càrrec de Rosa Camprubí i Josep Singla, Josep Masalles, Lluís Canals i Jaume Fernández. Conferenciants presents a la sala i You Tube
El 20 d'abril va tenir lloc un eclipsi de Sol híbrid (anul·lar-total). En la seva trajectòria creuava per l'extrem occidental d'Austràlia i posteriorment per les illes Timor i Papua Occidental. De les zones terrestres on podia observar-se, la de millor previsió meteorològica era la petita península de Ningaloo en l'oest d'Austràlia i en concret en la petita població de Exmouth. L'eclipsi en el seu inici i final era anul·lar i al mig total de curta durada. Això pot considerar-se un problema, però també té un efecte que realça la bellesa de l'eclipsi. Al ser les grandàries aparents de Sol i Lluna molt semblants, el nostre satèl·lit enfosqueix el Sol menys temps, però permet apreciar millor les perles de Baily i les protuberàncies. Aquest fet afegit a una alta activitat solar va permetre observar unes magnífiques protuberàncies i una corona solar amb la típica forma dels períodes d'alta activitat. A més de les fotografies realitzades de tot el procés de l'eclipsi i un vídeo de la fase de totalitat, es presentaran els aspectes tècnics de l'eclipsi, així com un petit resum de la resta del viatge per Austràlia i Papua Occidental.
| Josep Singla i Rosa Camprubí són socis de les agrupacions astronòmiques de Manresa i Sabadell, respectivament, aficionats a l'astronomia en general i als eclipsis de Sol en particular, participants en diverses de les expedicions organitzades per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell per a contemplar-los.
Lluís Canals és aficionat a l'astronomia pertanyent al grup de caçadors d'eclipsis. Soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i de la Associació Astronòmica de Torroja del Priorat. Observador de l'activitat solar des dels inicis del cicle actual al desembre de 2020. Jaume Fernàndez és informàtic analista d'aplicacions vinculat al departament de sistemes d'informació d'una important entitat bancària durant més de trenta anys. Vocal de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, és operador del telescopi de l'Agrupació, membre del grup d'efemèrides, membre del grup d'exoplanetes i coordinador del podcast “Descobrint l'Univers”. Té observatori propi des d'on practica l'observació visual, la fotografia planetària i de cel profund. Josep Masalles és enginyer industrial (enginyeria nuclear) i llicenciat en física (astrofísica). Membre dels grups d'ocultacions i d'astrofotografia de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. |
EL LLEGAT DE JOAN ORÓ: RECERCA SOBRE ASTEROIDES, COMETES I METEORITS A CATALUNYA
Dimecres 4 d'octubre a les 19 h.
A càrrec de Josep Maria Trigo. Conferenciant present a la sala i You Tube
En l'aniversari del naixement de Joan Oró faré una recopilació dels treballs sobre asteroides i meteorits que estem fent des de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) i en quina mida l'Observatori Astronòmic del Montsec juga un paper rellevant.
| Josep M. Trigo és doctor en astrofísica per la Universitat de València amb diverses estades a l'Observatori d’Ondrejov, a la República Txeca, becat per la Fundació Joan Oró. Va ser professor associat de física i termodinàmica a la Universitat Jaume I on va impartir tècniques de laboratori físic. Va ser investigador postdoctoral al Centre d'Astrobiologia de la NASA i a l'Institut de Geofísica i Física Planetària de la Universitat de Califòrnia en Los Angeles (UCLA, EUA) on es va especialitzar en meteorits primitius (condrites) i el seu paper en la formació de planetes i el transport d’aigua. Tornà a Catalunya l’any 2005 per treballar a l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) on el 2009 va guanyar la plaça de científic titular del CSIC tot creant el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries. Ha participat en diverses missions espacials i actualment és professor de dos màsters internacionals (IFAE-CSIC-UAB i Universitat Internacional de València) on imparteix classes d'astrofísica, ciències planetàries i astrobiologia. |
L’EXPANSIÓ ACCELERADA DE L’UNIVERS
Dimecres 11 d'octubre a les 19 h.
A càrrec de Joan Antoni Ros. Conferenciant present a la sala i You Tube
Tot i que moltes de les mesures actuals sostenen que l’expansió de l’Univers és accelerada, han sortit diferents teories que proposen noves interpretacions d’aquestes mesures i que ens fan replantejar moltes coses... Avui mirarem una d’aquestes teories.
| Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va coordinar el grup de blàzars durant deu anys. |
LES MEGA CONSTEL·LACIONS DE SATÈL·LITS: QUÈ SÓN I QUIN MAL FAN?
Dimecres 18 d'octubre a les 19 h.
A càrrec de David Galadí. Conferenciant present a la sala i You Tube
Un seguit d'empreses privades i d'estats estan construint, o han anunciat que construiran, grans eixams de satèl·lits artificials en òrbita baixa per tal de proporcionar serveis d'internet de banda ampla a qualsevol indret del món. Comentarem què són aquestes megaconstel·lacions de satèl·lits i què impliquen des del punt de vista ambiental per a l'òrbita terrestre baixa, l'atmosfera i l'observació del cel tant a simple vista com amb telescopis.
| David Galadí Enríquez (Còrdova, 1969) va mostrar interès per la ciència des de molt jove. Va estudiar física a les universitats de Granada i Barcelona i va doctorar-se per aquesta darrera amb una tesi sobre astrofísica. Ha estat professor de secundària, professor associat a la Universitat de Barcelona i, més tard, investigador postdoctoral al Centro de Astrobiología i a l’Instituto de Astrofísica de Andalucía. Exerceix com a astrònom resident a l’Observatori de Calar Alto i coordina el grup de treball ICOSAEDRO (impacte de les constel·lacions de satèl·lits en detectors de ràdio i òptics) de la Sociedad Española de Astronomía. Manté, a més, una activitat intensa en comunicació de la ciència en diferents formats. És vicecoordinador del node espanyol de l’oficina per a la divulgació de l’astronomia de la Unió Astronòmica Internacional. |
EL SISTEMA SOLAR PRIMITIU A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE METEORITS CONDRÍTICS
Dimecres 25 d'octubre a les 19 h.
A càrrec de Marina Martínez-Jiménez. Conferenciant present a la sala i You Tube
Els asteroides condrítics de tipus carbonaci són els cossos més primitius del Sistema Solar, formats molt abans que hi hagués planetes. Com que no van fondre el seu interior, són cossos que preserven les característiques de textura i mineralògiques del núvol presolar pràcticament intactes i, per tant, ens permeten estudiar com era l’inici del sistema i els processos associats, com és l’origen i evolució de l’aigua. A més, en aquests asteroides hi trobem els ingredients fonamentals que van portar vida prebiòtica a la Terra, com els aminoàcids. Els meteorits que ens arriben d’aquests asteroides primitius, actualment situats al cinturó d’asteroides, són autèntics tresors, finestres a l’estadi més primitiu del disc protoplanetari. La conferència abordar l’origen i formació del Sistema Solar, amb un exemple més concret sobre com estudiem l’acció de la primera aigua a partir de l’estudi mico-analític d’un meteorit condrític pristí.
| Marina Martínez és doctora en ciències planetàries per la University of New Mexico (USA) (2021), llicenciada en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en astrofísica, física de partícules i cosmologia per la Universitat de Barcelona. Va realitzar diversos cursos a Irlanda i Regne Unit amb una beca de la European Mineralogy Union. Entre 2013 i 2016 forma part del grup de Meteorits, Asteroides i Cossos Menors de l’Institut de Ciències de l’Espai. Durant el doctorat, guanyà diverses beques i la Wiley Award for an Outstanding Presentation al 82th Meteoritical Society Meeting (Japó). Actualment és investigadora postdoctoral amb beca Margarita Salas a la UAB i forma part del Center for Advanced Sample Analysis of Astromaterials from the Moon and Beyond (‘CASA Moon’), del Solar System Exploration Research Virtual Institute (SSERVI) de la NASA. |
LA FUNDACIÓ STARLIGHT
Dimecres 8 de novembre a les 19 h.
A càrrec d'Antonia Varela. Conferenciant possiblement present a la sala i You Tube
Les Reserves i les Destinacions Turístiques Starlight són una certificació de qualitat de cel que
atorga la Fundació Starlight avalada per la UNESCO, United Nations World Tourism
Organization (UNWTO) i International Astronomical Union (IAU) entre altres organitzacions
internacionals. Com s'avalua la qualitat del cel? Què es fa per protegir-la?
| Marina Antonia Varela és directora gerent de la Fundació Starlight des del gener del 2019, doctora en astrofísica i investigadora de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) des de 1988. Va desenvolupar la seva tesi doctoral al camp d'astrofísica extragalàctica a l'IAC i a l'Institut d'Astrophysique de París. És part de la plantilla orgànica de l'IAC amb un lloc d'enginyer sènior, és membre del Grup de Qualitat del Cel de l'IAC des de la seva creació i del grup de Formació Estel·lar. |
EL LLEGAT DE REYSA BERNSON
Dimecres 15 de novembre a les 19 h.
A càrrec de Montse Ribell. Conferenciant present a la sala i You Tube
No va ser fàcil per a Reysa Bernson seguir i finalitzar els seus estudis de física. En la seva breu vida, gràcies a la seva tenacitat i perseverança va aconseguir fundar l’Association Astronomique du Nord a París, entre d’altres activitats. Veurem les semblances entre la fundació d’aquesta associació i la nostra Agrupació Astronòmica de Sabadell.
| Montse Ribell és astrònoma amateur y sòcia des de fa 27 anys. Va ser membre de la Junta Directiva durant molts anys i treballa professionalment des de fa 12 anys fent tasques d'administració i divulgació de l'astronomia. S'ha anat formant a l'Agrupació amb molts cursos. |
EL PROGRAMA ARTEMIS I LA NOVA EXPLORACIÓ DE LA LLUNA
Dimecres 22 de novembre a les 19 h.
A càrrec de Rafael Clemente. Conferenciant present a la sala i You Tube
Es repassarà com va ser la primera missió Artemis, a la fi del 2022, i quins són els plans per a les dues pròximes expedicions que haurien de culminar en el nou desembarcament d'astronautes en el nostre satèl·lit.
| Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona, actual Cosmocaixa. Com a divulgador científic ha escrit llibres (el més recent, «Un petit pas per a [un] home») i nombrosos articles sobre exploració espacial en La Vanguardia, El País Digital i Ara, així com col·laboracions en RAC1, la SER i Onda Cero. |
VIDA A L’UNIVERS: QUÈ SABEM DE L'EVOLUCIÓ DE LA QUÍMICA A LA BIOLOGIA?
Dimecres 29 de novembre a les 19 h.
A càrrec de Joan Anton Català. Conferenciant present a la sala i You Tube
La cerca de vida fora de la Terra és una de les qüestions científiques més rellevants de l'actualitat. Aquesta cerca està condicionada pel coneixement no complert que tenim sobre com es va originar la vida a la Terra. Es repassaran aquests coneixements sobre la vida al nostre planeta i es plantejarà si processos similars podrien haver succeït a altres indrets del nostre Sistema Solar i de l'Univers.
| Joan Anton Català és màster en astronomia i astrofísica per la Universitat Internacional de València, i llicenciat en ciències químiques, especialitat en química quàntica, per la Universitat de Barcelona. És el comissari de l’Any Joan Oró 2023, la commemoració oficial declarada per la Generalitat de Catalunya per celebrar el centenari del naixement del científic de la vida. |