• "date": "maig 21, 2020"
  • "title": "Abell 2065 – Angel Graells"
Abell 2065 - Angel Graells

Adjunto dues imatges de cel profund, els cúmuls de galàxies Abell 2151 (Her), i el Abell 2065 (CrB),
“consequència” de les bones condicions atmosfèriques que hi van haver en els dies voltant la Lluna
Nova de maig, amb la humitat relativa baixa i poca contaminació ambiental (que no lumínica, aquesta
no baixa), “gràcies” al confinament. En el meu domicili, amb un cel d’entre 5 i 6 de l’escala de
contaminació lumínica de Bortle, tinc poques oportunitats per abordar aquest tipus d’imatges.

Abell 2065 (AR: 15h22m43s, Dec: +27º43’22”)
Es tracta d’un cúmul d’unes 400 galàxies segons alguns autors,(109 segons altres), que juntament amb
39 cúmuls similars veïns forma part del supercúmul de Corona Borealis. El corriment al vermell es de
z=0,07, es troba a una distància de 356 Mpc (1.160 milions a.ll.). Les galàxies més brillants del cúmul
(mag 16): PGC54881, PGC54883, també son les més grans, amb una mida aproximada a la imatge de
uns 30”arc i 40” arc respectivament. La resta de galàxies fan menys de 30”arc. A la distància de 356Mpc,
la mida real d’aquestes galàxies es de més de 200.000 a.ll. (ens hi podriem imaginar a M31 allà, com una
d’elles). La imatge abasta un camp de 24’ x 18’, i te una resolución de 0,63”arc/pix, i està orientada amb
el N amunt. Amb el mateix equip que l’anterior. El temps d’exposició són 11h i 40m en total (8h 40m en
subexposicions de 600” (L) a bin 2x2, i 3h en subexposicions de 600” (RGB) a bin 2x2. Amb el mateix
programari que l’anterior. Els dies 21, 22 i 25 de maig de 2020.
Com a reflexió: quan els fotons d’aquest cúmul ja portaven més de la meitat del temps viatjan,
començaven el seu viatge els del cúmul 2151. Quan els fotons de Abell 2065 ja havien cobert el 99,8%
del seu viatge, a la Terra hi habitaven els Australopitecus, als quals encara els hi faltava molt de temps
per evolucionar fins al H.sapiens. Fa vertigen pensar que “només” en aquest 0,2% de temps que faltava,
la humanitat arribaria a desenvolupar els detectors CCD que captarien aquest fotons que estaven “a
punt d’arribar”. Realment la velocitat de la llum, amb el que representa, sembla d’una magnitud
infinitèssima, lenta, inapropiada per les magnituds d’espai i temps que es manegen (tot depèn de
l’escala: mentre un avió comercial tardaria 20 anys en arribar fins el Sol, la llum ho fa en 8 minuts).